Terminis i fases d'obra d'una nau

Dos calendaris, no un

Qui pregunta quant es triga a construir una nau pensa en l'obra. Però una nau té dos calendaris seguits: el d'abans de l'obra —sòl, projecte i llicència— i el de l'obra. El primer no depèn de la constructora i és el més difícil de preveure. Per això no donem terminis en setmanes ni en mesos: no hi ha cap font que els avali i canvien amb el municipi, la mida i el sistema. El que sí que es pot explicar és l'ordre i què condiciona cada pas.

Abans de l'obra

1. La parcel·la i el seu urbanisme. Comprovar què permet el planejament: ús, edificabilitat, ocupació, alçària i distàncies.
2. L'estudi geotècnic i el topogràfic. Diuen com és el terreny i, per tant, quina fonamentació caldrà.
3. El programa. Què necessita l'activitat: superfície, alçària, càrregues, pont grua, molls, instal·lacions, oficines.
4. El projecte. Primer el bàsic, amb què es demana la llicència; després el d'execució.
5. La llicència d'obres i, en paral·lel, la tramitació de l'activitat.
6. La contractació de l'obra, amb ofertes comparables.

La llicència és el pas que menys es controla. El que l'escurça no és insistir, sinó presentar un expedient complet i haver consultat abans els punts dubtosos. Els requisits són a llicències i requisits.

Les fases de l'obra

1. Replanteig i moviment de terres: es marca la nau al terreny, es desbrossa, s'excava i s'anivella la plataforma.
2. Fonamentació i sanejament soterrat: sabates o pilons, segons el terreny, i les xarxes que van sota la solera.
3. Estructura: en una nau prefabricada arriba de fàbrica i es munta amb grua; és la fase més visible i una de les més curtes.
4. Coberta: corretges, xapa o panell, lluernes i canals. Així que la nau és coberta, la resta de la feina deixa de dependre del temps.
5. Tancaments: panells de façana, portes i molls.
6. Solera: es fa amb la nau ja tancada, per protegir-la del sol, del vent i de la pluja mentre fa presa.
7. Instal·lacions: electricitat, enllumenat, protecció contra incendis, climatització, aire comprimit.
8. Oficines i acabats interiors.
9. Urbanització de la parcel·la: vials, aparcament, tanca i escomeses.

Què allarga i què escurça l'obra

• La fabricació de l'estructura corre en paral·lel a la fonamentació: encarregar-la a temps és el que més termini estalvia, i per això un sistema prefabricat escurça l'obra.
• El terreny: una fonamentació profunda o un terreny amb aigua allarguen la primera fase.
• Els subministraments amb termini llarg: centre de transformació, pont grua, grup de bombament contra incendis.
• Les escomeses, que depenen de les companyies subministradores i no de la constructora.
• Els canvis del promotor amb l'obra començada.
• La pluja i el vent, fins que la nau és coberta.

El final: recepció i posada en ús

L'obra s'acaba formalment amb la recepció: l'acte pel qual el constructor lliura l'obra i el promotor l'accepta, amb reserves o sense, i que es recull en una acta signada per tots dos (Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació, article 6). La data importa, perquè des d'aquesta compten els terminis de responsabilitat dels qui hi han intervingut: deu anys per als danys estructurals, tres per als d'habitabilitat i un, a càrrec del constructor, per als acabats (article 17).

Amb la recepció no n'hi ha prou per començar a treballar: queden la legalització de les instal·lacions i els títols d'ocupació i d'activitat que demani el municipi.

Com demanar un termini que serveixi

Un termini és útil quan ve amb les seves condicions. En comparar ofertes demana que el calendari digui des de quan compta —signatura, llicència o acta de replanteig—, quines fites intermèdies té, quins subministraments el condicionen i què passa si no es compleix. En un contracte clau en mà el termini forma part del preu.