Què és una nau industrial
Una nau és un edifici d'una planta, diàfan i de gran alçària, pensat per a una activitat que necessita espai lliure: fabricar, emmagatzemar, reparar, guardar maquinària o allotjar bestiar. El que la defineix no és un material ni una mida, sinó aquesta idea d'espai continu i cobert amb pocs suports.
Per l'ús
- De fabricació: organitzada al voltant del procés productiu, amb més instal·lacions, ponts grua i oficines.
- Logística i de magatzem: alçària, molls de càrrega i una solera exigent.
- Taller: reparació i manteniment, de mida mitjana.
- Agrícola: maquinària i collita, en sòl rústic.
- Ramadera: es dissenya a partir de l'espècie i de les places.
- Comercial: venda al públic en un edifici tipus nau, amb altres exigències per la presència de clients.
L'ús importa més que qualsevol altra classificació: decideix la normativa que s'aplica, l'alçària, les càrregues i les instal·lacions.
Per l'estructura
| Formigó prefabricat | Metàl·lica | |
|---|---|---|
| Pes | Més gran: més fonamentació | Més petit: admet terrenys pitjors |
| Foc | Resisteix sense protecció afegida | Necessita protecció si el projecte l'exigeix |
| Manteniment | Escàs | Cal vigilar la corrosió |
| Grans llums | Possibles, amb bigues de gran cantell | El seu terreny natural |
| Modificar o ampliar | Més difícil si no es va preveure | Més senzill |
Entre totes dues hi ha les mixtes: pilars de formigó i coberta metàl·lica lleugera, que és una combinació molt estesa. Els detalls, a naus prefabricades de formigó i a naus metàl·liques.
Per la coberta
- A dues aigües: la més comuna, amb el carener al centre.
- A una aigua: freqüent en naus adossades i en ampliacions.
- En dent de serra: vessants repetits amb una cara envidrada, per donar llum natural uniforme a una nau ampla.
- Plana o de poc pendent, tipus «deck»: habitual a la nau logística, amb les instal·lacions a sobre.
- Corba: en algunes estructures lleugeres i en carpes.
Les portes segueixen la mateixa lògica d'ús: seccionals als molls, enrotllables o corredisses als passos grans, ràpides on hi ha trànsit continu de carretons, i tallafocs on ho demana la sectorització.
Per la posició respecte als veïns: tipus A, B i C
Quan es parla de «nau tipus C» no es parla d'un model de catàleg, sinó de la classificació del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (Reial decret 164/2025, annex I), que ordena els edificis industrials segons com es relacionen amb els del voltant:
- Tipus A: l'establiment ocupa només una part d'un edifici en què hi ha, a més, altres establiments.
- Tipus B: ocupa un edifici sencer, que està adossat a d'altres o a tres metres o menys d'aquests.
- Tipus C: ocupa un o diversos edificis sencers, a més de tres metres de l'edifici més proper d'altres establiments.
No és una curiositat: de la configuració i del nivell de risc de l'activitat surten la superfície màxima de cada sector d'incendi, la resistència al foc que ha de tenir l'estructura i les instal·lacions de protecció. Una nau aïllada a la seva parcel·la ho té, en general, més fàcil que una d'adossada.
Quant fa una nau industrial
No hi ha una mida normalitzada. Les dimensions d'una nau surten de tres llocs: de la parcel·la i del que el planejament hi deixa ocupar i edificar; de l'activitat, que fixa l'alçària lliure i la distància entre pilars; i de la modulació del sistema constructiu, perquè els pòrtics es repeteixen a una distància fixa. Per això dues naus «iguals» d'un mateix polígon gairebé mai no ho són per dins.
La decisió que més convé pensar és l'alçària: la superfície es pot ampliar; l'alçària, no.